Pronoms febles i complemets del verb

 Aqui podeu descarregar-vos el fitxer pdf...

Els dialectes del catala

Els diftongs i els hiats

Fitxa resum

Un diftong és la unió de dues vocals en un sol cop de veu, en una mateixa síl·laba. Perquè es formi un diftong hi ha d’haver una i o una u.

Tipus de diftongs.

• Diftongs decreixents

vocal + i/u

ai, ei, ii, oi, ui aire, rei, boira, cuina

au, eu, iu, ou, uu pau, peu, ciutat, coure, duu

• Diftongs creixents

qua, qüe, qüi, quo quatre, qüestió, ubiqüitat, quota

gua, güe, güi, guo guant, aigües, pingüí, aiguota

i + vocal (a l'inici de paraula) iogurt, iode, hiena, ioga...

i, u entre vocals noia, deia, veuen...

• Hiats

Dues vocals en contacte que pertanyen a síl·labes diferents formen un hiat. Per tant, en trobem en els casos següents:

* No hi ha una i o una u, necessàries per formar diftongs. Te-a-tre, re-al

* En les combinacions: consonant+i+a/e/o di-es, Ma-ri-a, re-li-gi-ó

consonant+u+a/e/o cu-a, du-es

* Un accent o una dièresi marquen la no formació del diftong: veí, països

http://www.gencat.cat/llengua/itineraris-aprenentatge/intermedi/icl/icl5/icl52b/icl52_03.htm

Teoria de la dièresi

-->

La dièresi són dos puntets (¨) que només es poden posar sobre les vocals I/U. Hi ha dues situacions que requereixen l’ús de la dièresi:

1) Quan volem indicar que hem de pronunciar la U dels grups QUE/QUI/GUE/GUI (però NO als grups GUA/GUO/QUA/QUO): LINGÜÍSTIC, FREQÜÈNCIA, PINGÜÍ, CONSEQÜÈNCIA
Però: PASQUA, QUADERN, AIGUA, EGUA

2) Quan la I o la U no ha de formar diftong amb la vocal que està en contacte: HEROÏNA, DIÜRN, SUÏSSA, PRODUÏA, LLUÏSA
Però: HEROI, DIA, SUÍS, PRODUIR, LLUÍS

Recordem la “normativa de l’estalvi de la dièresi” que ens permet haver de posar només les dièresis indispensables i que són les següents:

1) Les paraules que s’hagin d’accentuar segons la normativa. Per exemple VEÍ, PAÍS, SUÍS, PRODUÍEM, etc. Aquest accent ja indica la ruptura del diftong.

2) Les paraules que comencen en vocal I/U i van precedides d’un dels prefixos clàssics ANTI-, AUTO-, CO-, CONTRA-, RE-, SEMI-, etc: REUNIÓ, SEMIINCONSCIENT, CONTRAINFORMACIÓ, ANTIINFLAMATORI, AUTOINDUCCIÓ, etc.

3) Les paraules que acaben en un dels sufixos -ISME, -ISTA: EGOISME, ALTRUISTA, etc. (però no el mot "PROÏSME", que sí ha de dur dièresi perquè en realitat, aquí "-isme" no és tracta d’un sufix).

4) Les formes dels infinitius, gerundis, futurs i condicionals d’alguns verbs de la 3a conjugació: CONDUIR, REDUINT, INDUIRÉ, PRODUIRÍEM, etc.

aula virtual

Aula d’informàtica:

Exercicis per fer :

1. conjugar 5 verbs a la següent pàgina http://www.grec.net/home/cel/didac/bal/2eso/familia/f2eso.htm
2. fer cinc exercicis de la següent pàgina http://www.grec.net/home/cel/didac/bal/2eso/paraula/f2eso.htm
3. emplenar els buits de 5 exercicis de la següent pàgina http://www.grec.net/home/cel/didac/bal/2eso/senyor/f2eso.htm
4. emplenar les següents oracions de 5 exercicis de la pàgina http://www.grec.net/home/cel/didac/bal/2eso/unadedos/f2eso.htm

Com saber l’ús de per i per a consulteu la següent pàgina

http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/per_a/index.htm

com fer resums

http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/resum/index.htm

Poseu els accents que falten (la primera resposta té premi)

Hi ha 31 accents, per encertar la resposta heu de dir les paraules accentuades i quantes vegades apareixen

Pronoms febles

Qui es sap totes les abreviacions?

Anem amesurar el vostre bagatge cultural. Aquí teniu deu abreviacions, a veure si les sabeu totes:
ONU
BOE
CIF
IAE
INSS
IMSERSO
LOGSE
NU
PIB
TSJ

La resposta la trobaràs al següent link:
http://www.gencat.cat/justicia/llengjur/teoria/tema105.html
Caramel de fresa per a qui l'encerti

Quan posem la -ss-

Posem SS:
-Entre vocals: TASSA/ POLISSÓ/ PASSAR/ ROSSA
-En els mots amb els sufixos –ASSA/ -ISSA/ ÍSSIM/ -USSA: BARCASSA/ GENTUSSA
-En els femenins formats amb el sufix -ESSA: BARONESSA/ ABADESSA/ JUTGESSA…
-A les paraules acabades en –GRESSOR/ -PRESSOR/ -MISSOR i derivats: REPRESSOR/ COMISSIÓ/ TRANSGRESSOR…
-Excepcionalment, en uns quants plurals com: QUALSSEVOL/ QUALSSEVULLA
-En unes quantes paraules compostes iniciades per TRANS i seguides per un element que comenci per S: TRANSSIBERIÀ/ TRANSSEXUAL/ TRANSSUBSTANCIAL…

*Hi ha noms acabats en –S que la dupliquen quan en fem el plural:

ACCÉS/ACCESSOS ANÍS/ANISSOS ARRÒS/ARROSSOS
BARNÚS/BARNUSSOS FRACÀS/FRACASSOS NAS/NASSOS
PASTÍS/PASTISSOS TROS/TROSSOS…

* Però n’hi ha d’altres que NO la dupliquen:

ABÚS/ABUSOS CAS/CASOS DOS/DOSOS
ESPÒS/ESPOSOS FRANCÈS/FRANCESOS GIMNÀS/GIMNASOS
NUS/NUSOS PAGÈS/PAGESOS PAÍS/PAÏSOS
PERMÍS/PERMISOS…

Un nombre considerable dels acabats en -s precedida de vocal:

- bordegàs, bordegassos; i cabàs, canemàs, capatàs, cartipàs,
compàs, desguàs, domàs, embaràs, escarràs, fenàs, fracàs, matalàs,
nas, padellàs, pas (amb repàs i traspàs), pebràs, sedàs, tiràs...
- accés, accessos (amb abscés, excés, recés, retrocés, succés); i
alguavés, bres, congrés, interès, progrés, revés, través, xerès...
- anís, anissos, i abís, canyís, passadís, pastís, pedrís, rís,
tapís, vernís, xassís...
- arròs, arrossos; i cos, mos, os, terròs, tros, calabós, colós,
cós, endós, esbós, gos, ós...
- arcabús, arcabussos; i banús, barnús, bus (cast. «buzo), carnús,
cuscús, embús, engargús, escadús, gamarús, gaús, pallús, talús,
tramús...