Pronoms febles i complemets del verb

 Aqui podeu descarregar-vos el fitxer pdf...

Els diftongs i els hiats

Fitxa resum

Un diftong és la unió de dues vocals en un sol cop de veu, en una mateixa síl·laba. Perquè es formi un diftong hi ha d’haver una i o una u.

Tipus de diftongs.

• Diftongs decreixents

vocal + i/u

ai, ei, ii, oi, ui aire, rei, boira, cuina

au, eu, iu, ou, uu pau, peu, ciutat, coure, duu

• Diftongs creixents

qua, qüe, qüi, quo quatre, qüestió, ubiqüitat, quota

gua, güe, güi, guo guant, aigües, pingüí, aiguota

i + vocal (a l'inici de paraula) iogurt, iode, hiena, ioga...

i, u entre vocals noia, deia, veuen...

• Hiats

Dues vocals en contacte que pertanyen a síl·labes diferents formen un hiat. Per tant, en trobem en els casos següents:

* No hi ha una i o una u, necessàries per formar diftongs. Te-a-tre, re-al

* En les combinacions: consonant+i+a/e/o di-es, Ma-ri-a, re-li-gi-ó

consonant+u+a/e/o cu-a, du-es

* Un accent o una dièresi marquen la no formació del diftong: veí, països

http://www.gencat.cat/llengua/itineraris-aprenentatge/intermedi/icl/icl5/icl52b/icl52_03.htm

textos breus per a nivell B

Aqui teniu una selecció de textos breus. Pitgeu damunt el link i tindreu una explicació de com es fan:


Notes breus

Carta personal i carta formal

Carta administrativa i comercial

certificat, acta, instància

notícies, cròniques....

textos instructius, predictius, argumentatius i explicatius

solicitud i currículum

Teoria de la dièresi

-->

La dièresi són dos puntets (¨) que només es poden posar sobre les vocals I/U. Hi ha dues situacions que requereixen l’ús de la dièresi:

1) Quan volem indicar que hem de pronunciar la U dels grups QUE/QUI/GUE/GUI (però NO als grups GUA/GUO/QUA/QUO): LINGÜÍSTIC, FREQÜÈNCIA, PINGÜÍ, CONSEQÜÈNCIA
Però: PASQUA, QUADERN, AIGUA, EGUA

2) Quan la I o la U no ha de formar diftong amb la vocal que està en contacte: HEROÏNA, DIÜRN, SUÏSSA, PRODUÏA, LLUÏSA
Però: HEROI, DIA, SUÍS, PRODUIR, LLUÍS

Recordem la “normativa de l’estalvi de la dièresi” que ens permet haver de posar només les dièresis indispensables i que són les següents:

1) Les paraules que s’hagin d’accentuar segons la normativa. Per exemple VEÍ, PAÍS, SUÍS, PRODUÍEM, etc. Aquest accent ja indica la ruptura del diftong.

2) Les paraules que comencen en vocal I/U i van precedides d’un dels prefixos clàssics ANTI-, AUTO-, CO-, CONTRA-, RE-, SEMI-, etc: REUNIÓ, SEMIINCONSCIENT, CONTRAINFORMACIÓ, ANTIINFLAMATORI, AUTOINDUCCIÓ, etc.

3) Les paraules que acaben en un dels sufixos -ISME, -ISTA: EGOISME, ALTRUISTA, etc. (però no el mot "PROÏSME", que sí ha de dur dièresi perquè en realitat, aquí "-isme" no és tracta d’un sufix).

4) Les formes dels infinitius, gerundis, futurs i condicionals d’alguns verbs de la 3a conjugació: CONDUIR, REDUINT, INDUIRÉ, PRODUIRÍEM, etc.

Pronoms febles

Quan posem la -ss-

Posem SS:
-Entre vocals: TASSA/ POLISSÓ/ PASSAR/ ROSSA
-En els mots amb els sufixos –ASSA/ -ISSA/ ÍSSIM/ -USSA: BARCASSA/ GENTUSSA
-En els femenins formats amb el sufix -ESSA: BARONESSA/ ABADESSA/ JUTGESSA…
-A les paraules acabades en –GRESSOR/ -PRESSOR/ -MISSOR i derivats: REPRESSOR/ COMISSIÓ/ TRANSGRESSOR…
-Excepcionalment, en uns quants plurals com: QUALSSEVOL/ QUALSSEVULLA
-En unes quantes paraules compostes iniciades per TRANS i seguides per un element que comenci per S: TRANSSIBERIÀ/ TRANSSEXUAL/ TRANSSUBSTANCIAL…

*Hi ha noms acabats en –S que la dupliquen quan en fem el plural:

ACCÉS/ACCESSOS ANÍS/ANISSOS ARRÒS/ARROSSOS
BARNÚS/BARNUSSOS FRACÀS/FRACASSOS NAS/NASSOS
PASTÍS/PASTISSOS TROS/TROSSOS…

* Però n’hi ha d’altres que NO la dupliquen:

ABÚS/ABUSOS CAS/CASOS DOS/DOSOS
ESPÒS/ESPOSOS FRANCÈS/FRANCESOS GIMNÀS/GIMNASOS
NUS/NUSOS PAGÈS/PAGESOS PAÍS/PAÏSOS
PERMÍS/PERMISOS…

Un nombre considerable dels acabats en -s precedida de vocal:

- bordegàs, bordegassos; i cabàs, canemàs, capatàs, cartipàs,
compàs, desguàs, domàs, embaràs, escarràs, fenàs, fracàs, matalàs,
nas, padellàs, pas (amb repàs i traspàs), pebràs, sedàs, tiràs...
- accés, accessos (amb abscés, excés, recés, retrocés, succés); i
alguavés, bres, congrés, interès, progrés, revés, través, xerès...
- anís, anissos, i abís, canyís, passadís, pastís, pedrís, rís,
tapís, vernís, xassís...
- arròs, arrossos; i cos, mos, os, terròs, tros, calabós, colós,
cós, endós, esbós, gos, ós...
- arcabús, arcabussos; i banús, barnús, bus (cast. «buzo), carnús,
cuscús, embús, engargús, escadús, gamarús, gaús, pallús, talús,
tramús...

Teoria dels pronoms febles

Aqui teniu unes pàgines on estan els pronoms febles explicats

http://ebap.caib.es/capsa/capsa_b/mo9.htm

http://www.uoc.edu/serveilinguistic/criteris/gramatica/pronoms.html

Connectors oracionals

Ací teniu una bona explicació de com fer servir els connectors oracionals
http://www.gencat.net/justicia/doc/doc_29871887_1.pdf

Un munt d'exercicis per fer (i amb solucions!)

Entreu en aquests links i hi flipareu

Lliçons i exercicis d'ortografia

http://usuaris.tinet.org/aragones/repassem.html

http://enxaneta.info/


 

Teoria de l'apòstrof

L'apòstrof és un signe gràfic consistent en una coma volada (') —i no pas en un accent— que serveix per assenyalar l'omissió d'alguna lletra. Un apòstrof no pot quedar mai tot sol a final de ratlla.


Norma general
—Article el. S'apostrofa sempre davant de vocal o d'hac no aspirada, excepte davant de i o de u inicials consonantitzades.

l'antropòleg; l'hàmster; l'estranger; l'heroi; l'informador; l'hidroavió; l'oferiment; l'home; l'ull; l'húmer Però: el iode; el hiat; el iogurt; el uadi; el ioga; el io-io; el hobby

—Article la. S'apostrofa sempre davant de vocal o d'hac no aspirada, excepte davant de i o de u àtones o consonantitzades. Com a excepció a aquesta norma general cal assenyalar els pocs casos en què per raons de pronunciació i de claredat comunicativa s'evita de fer l'apòstrof. Són els següents: a) davant de lletres i de noms de lletres: la a, la o, la ena...; b) davant de les paraules que comencen pel prefix a-, com per exemple la anormalitat; i c) en alguns altres casos, com per exemple la una (quan es tracta de la indicació horària), la ira o la host.

l'ànima; l'habitació; l'elecció; l'hèlix; l'Índia; l'hidra; l'organització; l'homilia; l'ungla; l'hulla Però: la intimitat; la història; la iaia; la hiena; la universitat; la humanitat; la hippy; la a i la ema; la amoralitat; la asimetria; la una; la ira; la host

—Preposició de. S'apostrofa sempre davant de vocal o d'hac no aspirada, excepte en els casos següents: a) davant de vocals consonantitzades: de iode, de Huelva...; b) davant de lletres: de m, de a. Sí que s'apostrofa, però, davant dels noms de lletra: d'ema, d'ela; i c) en aquells casos, poc nombrosos, en què puguin produir-se confusions: de asimetries, de anormalitat.

d'amistat; d'handbol; davant d'ela i d'ema; d'herència; d'instrucció; d'història; d'ortografia; d'Holanda; d'universalisme; d'humitat Però: de hardware; de Hollywood; de iogurt; de Huelva; davant de a i de e; de asimetries

Accentuació en català

Us pose un resum de l'accentuació, de les síl·labes tóniques així com de l'accent diacrític:

L'ACCENT GRÀFlC  

Accentuació de les paraules agudes. Accentuem les paraules agudes, o sigui les que tenen la vocal tònica a l'última síl·laba, quan s'acaben en una d'aquestes dotze terminacions: a català e també o això i* matí u* ningú *quan no formen part d'un diftong: avui, remei as cabàs es progrés os gustós is* pastís us* autobús * quan no formen part d'un diftong: festius en encén in Berlín Accentuació de les paraules planes. Accentuem les paraules planes, o sigui les que tenen la vocal tònica a la penúltima síl·laba, sempre que no acabin en cap d'aquestes dotze terminacions: a casa e pare o carro i borni u contigu as atlas es pares is simis os boscos us focus en examen in cantin Accentuació de les paraules esdrúixoles. Accentuem sempre les paraules esdrúixoles, o sigui que tenen la vocal tònica a l'avantpenúltima síl·laba: càrrega, farmàcia. No totes les vocals s'accentuen de la mateixa manera. N'hi ha que,com que són obertes, sempre duen accent greu (`), com la a (ràpid); d'altres que, com que són tancades, sempre en duen d'agut (´), com la i i la u (camí, túnel); i d'altres que en poden dur de greu o d'agut, com la e i la o, segons que siguin obertes o tancades: dèbil, després; allò, camió.

    L'ACCENT DIACRÍTIC 

S'anomenen accents diacrítics els accents que distingeixen unes paraules d'unes altres que s'escriuen igual https://www.dival.es/normalitzacio/content/els-15-accents-diacritics