Quan posem la -ss-

Posem SS:
-Entre vocals: TASSA/ POLISSÓ/ PASSAR/ ROSSA
-En els mots amb els sufixos –ASSA/ -ISSA/ ÍSSIM/ -USSA: BARCASSA/ GENTUSSA
-En els femenins formats amb el sufix -ESSA: BARONESSA/ ABADESSA/ JUTGESSA…
-A les paraules acabades en –GRESSOR/ -PRESSOR/ -MISSOR i derivats: REPRESSOR/ COMISSIÓ/ TRANSGRESSOR…
-Excepcionalment, en uns quants plurals com: QUALSSEVOL/ QUALSSEVULLA
-En unes quantes paraules compostes iniciades per TRANS i seguides per un element que comenci per S: TRANSSIBERIÀ/ TRANSSEXUAL/ TRANSSUBSTANCIAL…

*Hi ha noms acabats en –S que la dupliquen quan en fem el plural:

ACCÉS/ACCESSOS ANÍS/ANISSOS ARRÒS/ARROSSOS
BARNÚS/BARNUSSOS FRACÀS/FRACASSOS NAS/NASSOS
PASTÍS/PASTISSOS TROS/TROSSOS…

* Però n’hi ha d’altres que NO la dupliquen:

ABÚS/ABUSOS CAS/CASOS DOS/DOSOS
ESPÒS/ESPOSOS FRANCÈS/FRANCESOS GIMNÀS/GIMNASOS
NUS/NUSOS PAGÈS/PAGESOS PAÍS/PAÏSOS
PERMÍS/PERMISOS…

Un nombre considerable dels acabats en -s precedida de vocal:

- bordegàs, bordegassos; i cabàs, canemàs, capatàs, cartipàs,
compàs, desguàs, domàs, embaràs, escarràs, fenàs, fracàs, matalàs,
nas, padellàs, pas (amb repàs i traspàs), pebràs, sedàs, tiràs...
- accés, accessos (amb abscés, excés, recés, retrocés, succés); i
alguavés, bres, congrés, interès, progrés, revés, través, xerès...
- anís, anissos, i abís, canyís, passadís, pastís, pedrís, rís,
tapís, vernís, xassís...
- arròs, arrossos; i cos, mos, os, terròs, tros, calabós, colós,
cós, endós, esbós, gos, ós...
- arcabús, arcabussos; i banús, barnús, bus (cast. «buzo), carnús,
cuscús, embús, engargús, escadús, gamarús, gaús, pallús, talús,
tramús...

Feu un resum de 30 paraules d'aquest article

El multimilionari Abramóvitx regala a la seva nòvia una parcel·la de 40 hectàrees a la Lluna

Moscou.- El multimilionari rus Roman Abramóvitx ha regalat a la seva nòvia, l'exmodel Daixa Zhúkova, una parcel·la de 100 acres --prop de 40 hectàrees-- a la Lluna, ha informat avui el diari digital Newsru.com.

El terreny, situat a l'hemisferi sud del satèl·lit, es pot veure perfectament des de la Terra amb un telescopi no gaire potent, de manera que la seva mestressa podrà controlar quan vulgui l'estat de les seves propietats.

Zhúkova, de 27 anys, podrà portar a terme amb aquesta parcel·la lunar les mateixes operacions com si fos una de la Terra, és a dir, vendre-la, deixar-la en herència o regalar-la.

Inversions subjectes a lleis internacionals

Les inversions a la Lluna estan subjectes a la legislació internacional i, segons la companyia que s'encarrega d'organitzar-les, únicament es requereix garantir el suport econòmic per a la regulació de les activitats en aquest satèl·lit.

L'Space Settlement Institute --Institut de Colonització de l'Espai-- assenyala que el Tractat sobre l'Espai Ultraterrestre del 1966 no prohibeix a inversors privats adquirir propietats en altres planetes i els seus satèl·lits naturals.

Una de les organitzacions més conegudes que representa els interessos dels inversors al cosmos és la companyia Lunar International, que ven parcel·les a la superfície lunar i inverteix els diners obtinguts a finançar investigacions a la Lluna.

La tortura dels verbs

Aqui teniu un link on us conjuguen tots els verbs en català i en altres idiomes

http://www.verbix.com/webverbix/

Aquí els teniu conjugats amb els perifràstics.

http://www.verbscatalans.com/


Au, a conjugar verbs!

Teoria dels pronoms febles

Aqui teniu unes pàgines on estan els pronoms febles explicats

http://ebap.caib.es/capsa/capsa_b/mo9.htm

http://www.uoc.edu/serveilinguistic/criteris/gramatica/pronoms.html

ESPA semipresencial

Aquí teniu exercicis per practicar un poc més... recordeu, la pràctica fa el mestre

http://www3.uji.es/~sifre/llengua1/l1exercicis/particio_ortogr.html

Connectors oracionals

Ací teniu una bona explicació de com fer servir els connectors oracionals
http://www.gencat.net/justicia/doc/doc_29871887_1.pdf

Un munt d'exercicis per fer (i amb solucions!)

Entreu en aquests links i hi flipareu

Lliçons i exercicis d'ortografia

http://usuaris.tinet.org/aragones/repassem.html

http://enxaneta.info/


 

Correcció dels exercicis de determinants de Grau Superior

Aquí teniu la solució dels exercicis del 18/11/08

Exercici 4:
1... i en va fer un comentari.
2... a tots els convidats que s'hi trobaven.
3... i hi juga a tennis.
4... ja en coneixia el contingut.
5... i hi vam fer una excursió.

Exercici 8:
1918 mil nou-cents divuit
1892 mil vuit-cents noranta-dos
14 catorze;4t quart
1908 mil nou-cents vuit; 1983 mil nou-cents vuitanta-tres; 1938 mil nou-cents trenta-vuit
2n segon; 1469 mil quatre-cents seixanta-nou.
1366 mil tres-cents seixanta-sis; 92400 noranta-dos mil quatre-cents; 460000 quatre-cents seixanta mil

M'heu demanat frases fetes i dites...

Aquí teniu un llistat d'enllaços amb dites populars:

Frases fetes amb parts del cos humà

L'Anna i el Martí han partit peres

http://frases-fetes.blogspot.com/

Mireu que m'he trobat cercant pel blog d'ESPA del Borja Moll

BARBARISMES
Bueno, us vull enviar un escrit amb trampa. Hi ha alguns barbarismes, paraules d'altres llengües que no s'han d'usar en català puesto que no es consideren correctes, que es fiquen en el nostre parlar sense que ens donem compte. Aneu al tanto perquè en trobareu per totes parts. Per cert, com ja haureu vist, aquí mateix n'hi ha uns cuantos. Vale, a veure si els identifiqueu.
Si voleu una llista de barbarismes casi completa, feu clic en aquest enllaç:
http://www.edu.gva.es/polin/docs/voc_barbar.pdf
Sempre us serà de molta utilitat.
Adiós, i que envieu mensages on identifiqueu els barbarismes d'aquest escrit...

Dictats en línia

Prepareu el dictat
Llegiu el text escrit. Fixeu-vos en les paraules que presenten alguna dificultat ortogràfica i escriviu-les en un full.
Escolteu tota l'audició.
També podeu fer el dictat sense preparació prèvia.

Escriviu el dictat
Escriviu el dictat mentre sentiu l'audició. Feu les pauses que us calguin (prement la pausa del reproductor de so).
Torneu a escoltar-lo una altra vegada i comproveu que no us hàgiu deixat res.
Corregiu-lo amb el text escrit.
I si voleu
Podeu consultar el contingut que esteu treballant a:

L'Institut d'Estudis Catalans


Aquí teniu la solució

Podeu seguir practicant els dictats a la següent adreça:

Dictats en línia

Feu un resum i un comentari d'aquest article

Dilluns, 27 / octubre / 2008

Píndoles de benestar

Una enquesta feta a metges de medicina interna i a reumatòlegs dels Estats Units indica que la meitat d'ells recepten placebos als pacients amb malalties cròniques.


Els placebos són substàncies habitualment innòcues i sense efecte terapèutic, per exemple la clàssica píndola de sucre, que en alguns casos pot acabar produint un efecte beneficiós al pacient si aquest s'ho pren convençut que el curarà. El mecanisme és prou estudiat: la fe en el bon criteri del metge i en l'efectivitat del “medicament” dispara en el cervell l'alliberament d'endorfines, un tipus d'hormona que, com un analgèsic natural, produeix sensació de benestar i elimina o fa reduir el dolor que acompanya a moltes malalties cròniques.


L'estudi realitzat per l'Associació Mèdica dels Estats Units i publicat dijous a la revista British Medical Journal mostra una certa preocupació perquè darrerament els metges no es limiten a cercar l'efecte placebo només amb píndoles de sucre o de vitamines sinó que fins i tot recepten antibiòtics, la qual cosa podria ser negatiu pel pacient.


Així mateix alerta que l'engany, condició imprescindible perquè el placebo faci efecte, vulnera el principi ètic segons el qual el malalt sempre ha d'estar ben informat del tractament que rep.


Un 70 per cent dels metges que recepten placebos surten del pas explicant als seus pacients que es tracta d'un tractament “potencialment beneficiós” però que no s'aplica normalment per curar la malaltia que pateixen.


En aquesta sentit, una de les coses que crida més atenció de l'enquesta, en la qual han acceptat participar-hi 679 metges, és el comportament que adopta un 5 per cent dels facultatius enquestats que asseguren dir-li tota la veritat al seu pacient. Alguna cosa així com “la píndola que vostè prendrà és només de sucre”, amb la qual cosa el bon doctor compleix amb els seus principis ètics però – si m'equivoco que algú em corregeixi- destrueix la base fonamental de l'efectivitat del placebo: la ignorància del pacient que el fa creure que la “medicina” receptada millorarà la seva salut.


Un dels darrers premis Ig Nobel, la parodia divertida i absurda del Nobel tradicionals- va ser concedit fa uns dies a un equip de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) que ha demostrat que els placebos cars són més efectius que els barats. Més o menys allò que creu una part important dels consumidors quan a la botiga es deixen convèncer per l'hàbil venedor gastant més diners en la compra d'un producte de similars característiques a les d'altres més econòmics. Psicologia pura i dura com la que fa disparar, dins els cossos castigats pel dolor, descàrregues hormonals de benestar i de felicitat.

Text agafat de L'absurd diari

ESPA Calvià

Novament estic a un ESPA. Així que tornem a la càrrega amb els exercicis i materials per a ensenyament d'adults

Exercicis d'accentuació

Intenteu posar l'accent a les paraules que ho necessiten:

Contra TV3 i la llibertat d'expressio

Les amenaces son, des d’ahir, un fet. S’han clausurat les emissions de TV3 a les ciutats d’Alacant, Elx i els seus voltants, es a dir, la televisio publica catalana ha perdut, en una nit, mig milio d’espectadors potencials. Despres de 21 anys d’emetre per a tot el territori de parla catalana, ha caigut un dels 13 centres emissors que Accio Cultural te per tot el Pais Valencia. I en podrien seguir d’altres.

Els mes optimistes pensaven que el govern de Francisco Camps no tallaria les emissions fins que no es concedis el multiplex que ha de permetre la reciprocitat de senyals entre TV3 i Canal 9. Pero la nocturnitat i alevosia emprada per les autoritats valencianes demostren que no tenien cap intencio de facilitar les coses. Al contrari, en ple context electoral, els blaveros mostren la seva força a costa de la llibertat d’expressio i d’una televisio que es tan referent de catalanitat com de qualitat. A la televisio del Pais Valencia no van sobrats ni d’una cosa ni de l’altra.

Es per aixo que es especialment doloros aquest nou intent de tallar els vincles que ens uneixen a catalans i valencians.

Teoria de l'apòstrof

L'apòstrof és un signe gràfic consistent en una coma volada (') —i no pas en un accent— que serveix per assenyalar l'omissió d'alguna lletra. Un apòstrof no pot quedar mai tot sol a final de ratlla.


Norma general
—Article el. S'apostrofa sempre davant de vocal o d'hac no aspirada, excepte davant de i o de u inicials consonantitzades.

l'antropòleg; l'hàmster; l'estranger; l'heroi; l'informador; l'hidroavió; l'oferiment; l'home; l'ull; l'húmer Però: el iode; el hiat; el iogurt; el uadi; el ioga; el io-io; el hobby

—Article la. S'apostrofa sempre davant de vocal o d'hac no aspirada, excepte davant de i o de u àtones o consonantitzades. Com a excepció a aquesta norma general cal assenyalar els pocs casos en què per raons de pronunciació i de claredat comunicativa s'evita de fer l'apòstrof. Són els següents: a) davant de lletres i de noms de lletres: la a, la o, la ena...; b) davant de les paraules que comencen pel prefix a-, com per exemple la anormalitat; i c) en alguns altres casos, com per exemple la una (quan es tracta de la indicació horària), la ira o la host.

l'ànima; l'habitació; l'elecció; l'hèlix; l'Índia; l'hidra; l'organització; l'homilia; l'ungla; l'hulla Però: la intimitat; la història; la iaia; la hiena; la universitat; la humanitat; la hippy; la a i la ema; la amoralitat; la asimetria; la una; la ira; la host

—Preposició de. S'apostrofa sempre davant de vocal o d'hac no aspirada, excepte en els casos següents: a) davant de vocals consonantitzades: de iode, de Huelva...; b) davant de lletres: de m, de a. Sí que s'apostrofa, però, davant dels noms de lletra: d'ema, d'ela; i c) en aquells casos, poc nombrosos, en què puguin produir-se confusions: de asimetries, de anormalitat.

d'amistat; d'handbol; davant d'ela i d'ema; d'herència; d'instrucció; d'història; d'ortografia; d'Holanda; d'universalisme; d'humitat Però: de hardware; de Hollywood; de iogurt; de Huelva; davant de a i de e; de asimetries

Accentuació en català

Us pose un resum de l'accentuació, de les síl·labes tóniques així com de l'accent diacrític:

L'ACCENT GRÀFlC  

Accentuació de les paraules agudes. Accentuem les paraules agudes, o sigui les que tenen la vocal tònica a l'última síl·laba, quan s'acaben en una d'aquestes dotze terminacions: a català e també o això i* matí u* ningú *quan no formen part d'un diftong: avui, remei as cabàs es progrés os gustós is* pastís us* autobús * quan no formen part d'un diftong: festius en encén in Berlín Accentuació de les paraules planes. Accentuem les paraules planes, o sigui les que tenen la vocal tònica a la penúltima síl·laba, sempre que no acabin en cap d'aquestes dotze terminacions: a casa e pare o carro i borni u contigu as atlas es pares is simis os boscos us focus en examen in cantin Accentuació de les paraules esdrúixoles. Accentuem sempre les paraules esdrúixoles, o sigui que tenen la vocal tònica a l'avantpenúltima síl·laba: càrrega, farmàcia. No totes les vocals s'accentuen de la mateixa manera. N'hi ha que,com que són obertes, sempre duen accent greu (`), com la a (ràpid); d'altres que, com que són tancades, sempre en duen d'agut (´), com la i i la u (camí, túnel); i d'altres que en poden dur de greu o d'agut, com la e i la o, segons que siguin obertes o tancades: dèbil, després; allò, camió.

    L'ACCENT DIACRÍTIC 

S'anomenen accents diacrítics els accents que distingeixen unes paraules d'unes altres que s'escriuen igual https://www.dival.es/normalitzacio/content/els-15-accents-diacritics