Els diftongs i els hiats

Fitxa resum

Un diftong és la unió de dues vocals en un sol cop de veu, en una mateixa síl·laba. Perquè es formi un diftong hi ha d’haver una i o una u.

Tipus de diftongs.

• Diftongs decreixents

vocal + i/u

ai, ei, ii, oi, ui aire, rei, boira, cuina

au, eu, iu, ou, uu pau, peu, ciutat, coure, duu

• Diftongs creixents

qua, qüe, qüi, quo quatre, qüestió, ubiqüitat, quota

gua, güe, güi, guo guant, aigües, pingüí, aiguota

i + vocal (a l'inici de paraula) iogurt, iode, hiena, ioga...

i, u entre vocals noia, deia, veuen...

• Hiats

Dues vocals en contacte que pertanyen a síl·labes diferents formen un hiat. Per tant, en trobem en els casos següents:

* No hi ha una i o una u, necessàries per formar diftongs. Te-a-tre, re-al

* En les combinacions: consonant+i+a/e/o di-es, Ma-ri-a, re-li-gi-ó

consonant+u+a/e/o cu-a, du-es

* Un accent o una dièresi marquen la no formació del diftong: veí, països

http://www.gencat.cat/llengua/itineraris-aprenentatge/intermedi/icl/icl5/icl52b/icl52_03.htm

Aventura't amb l'ortografia

zonaClic - actividades - Aventura't amb l'ortografia - Nivell 3

zonaClic - actividades - Aventura't amb l'ortografia - Nivell 3

textos breus per a nivell B

Aqui teniu una selecció de textos breus. Pitgeu damunt el link i tindreu una explicació de com es fan:


Notes breus

Carta personal i carta formal

Carta administrativa i comercial

certificat, acta, instància

notícies, cròniques....

textos instructius, predictius, argumentatius i explicatius

solicitud i currículum

Comenteu la tipologia textual d'aquest article

La crisi com a oportunitat
Valentí Valenciano | 25/03/2009 |

La paraula "crisi" està de moda. I hi està tant que, fins i tot, en lloc del seu ús provocar un cert temor, serveix com a reclam publicitari. Si algun entès en la matèria realitzàs una anàlisi psicològica sobre la situació actual –social, econòmica i política de les illes; tot plegat– potser ens donaria alguna pista i tal vegada ens recomanaria que parlar de la malaltia també pot ser útil per curar-la. Idò, parlem de la crisi política. Com a qüestió prèvia, s’hauria de començar dient que la part judicial no interessa: tan sols té cura estrictament del passat. I nosaltres volem construir el futur. Per això són encertades les declaracions de Rosa Alberdi –ara factòtum socialista– quan analitza els fets d’aquesta darrera setmana i diu que un dels problemes de Miquel Nadal és que "el persegueix el seu passat". Si se’m permet, podríem universalitzar un pèl més aquesta asseveració: a tothom el persegueix el seu passat. M’explicaré.
És cert allò que diu el Batle de Campos, del preu –no sabem fins a quin punt tan elevat– de mantenir una sèrie de quilòmetres de costa usats durant l’estiu per milers de persones; territori el qual, en ser un espai protegit, no es pot explotar econòmicament com es fa a d’altres zones turístiques. De la mateixa forma, també és cert que hi ha d’altres municipis com Campos, a l’illa de Mallorca, que es troben amb el mateix problema –o d’altres de semblants– i que, si no se’ls té en compte, es crearà un greuge comparatiu. Cercar una solució puntual per a Campos –perquè ara ha donat la casualitat conjuntural que a aquest municipi se’l sent més fort–, no és resoldre el problema. Així que, si no es cerca una solució per a tots, la conclusió dels ciutadans podria ser que allò que funciona és l’amenaça, en lloc del raciocini. Malaltís favor a la democràcia i a la governabilitat; i causa del desencís de prou gent. En segon lloc, hem d’afegir que això no és un problema nou, d’avui, sinó que ve de fa, ja, més de vint anys.
És a dir, el nostre passat també ens persegueix. En una situació de crisi econòmica, allò que demanda la població és donar suport a l’activitat econòmica, a més de la social, de forma que el poder públic –malgrat l’opinió contrària i decimonònica dels liberals– també ha de promocionar l’activitat. Si el poder públic no té iniciatives innovadores, és lògic que a algú se li ocorri la solució de sempre: depredar territori a canvi d’activitat econòmica. Amb aquest argument hem vist créixer prou urbanitzacions. És la fórmula que gairebé la dreta ha practicat fins avui. Per això, aquells que opinen que hem d’anar canviant de model econòmic envers un altre de més sostenible, ara compten amb una oportunitat excel·lent. Es tracta de començar a caminar sense por.

Teoria de la dièresi

-->

La dièresi són dos puntets (¨) que només es poden posar sobre les vocals I/U. Hi ha dues situacions que requereixen l’ús de la dièresi:

1) Quan volem indicar que hem de pronunciar la U dels grups QUE/QUI/GUE/GUI (però NO als grups GUA/GUO/QUA/QUO): LINGÜÍSTIC, FREQÜÈNCIA, PINGÜÍ, CONSEQÜÈNCIA
Però: PASQUA, QUADERN, AIGUA, EGUA

2) Quan la I o la U no ha de formar diftong amb la vocal que està en contacte: HEROÏNA, DIÜRN, SUÏSSA, PRODUÏA, LLUÏSA
Però: HEROI, DIA, SUÍS, PRODUIR, LLUÍS

Recordem la “normativa de l’estalvi de la dièresi” que ens permet haver de posar només les dièresis indispensables i que són les següents:

1) Les paraules que s’hagin d’accentuar segons la normativa. Per exemple VEÍ, PAÍS, SUÍS, PRODUÍEM, etc. Aquest accent ja indica la ruptura del diftong.

2) Les paraules que comencen en vocal I/U i van precedides d’un dels prefixos clàssics ANTI-, AUTO-, CO-, CONTRA-, RE-, SEMI-, etc: REUNIÓ, SEMIINCONSCIENT, CONTRAINFORMACIÓ, ANTIINFLAMATORI, AUTOINDUCCIÓ, etc.

3) Les paraules que acaben en un dels sufixos -ISME, -ISTA: EGOISME, ALTRUISTA, etc. (però no el mot "PROÏSME", que sí ha de dur dièresi perquè en realitat, aquí "-isme" no és tracta d’un sufix).

4) Les formes dels infinitius, gerundis, futurs i condicionals d’alguns verbs de la 3a conjugació: CONDUIR, REDUINT, INDUIRÉ, PRODUIRÍEM, etc.

aula virtual

Aula d’informàtica:

Exercicis per fer :

1. conjugar 5 verbs a la següent pàgina http://www.grec.net/home/cel/didac/bal/2eso/familia/f2eso.htm
2. fer cinc exercicis de la següent pàgina http://www.grec.net/home/cel/didac/bal/2eso/paraula/f2eso.htm
3. emplenar els buits de 5 exercicis de la següent pàgina http://www.grec.net/home/cel/didac/bal/2eso/senyor/f2eso.htm
4. emplenar les següents oracions de 5 exercicis de la pàgina http://www.grec.net/home/cel/didac/bal/2eso/unadedos/f2eso.htm

Com saber l’ús de per i per a consulteu la següent pàgina

http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/per_a/index.htm

com fer resums

http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/resum/index.htm

Poseu els accents que falten (la primera resposta té premi)

Hi ha 31 accents, per encertar la resposta heu de dir les paraules accentuades i quantes vegades apareixen

Pronoms febles

Qui es sap totes les abreviacions?

Anem amesurar el vostre bagatge cultural. Aquí teniu deu abreviacions, a veure si les sabeu totes:
ONU
BOE
CIF
IAE
INSS
IMSERSO
LOGSE
NU
PIB
TSJ

La resposta la trobaràs al següent link:
http://www.gencat.cat/justicia/llengjur/teoria/tema105.html
Caramel de fresa per a qui l'encerti

tipologia texual

Ja us he donat la vara amb la tipologia textual, així i tot us posaré la font d'on he tret aquests resums

Aquí teniu el link: (heu d'anar a 1r de batxiller)

http://perso.wanadoo.es/dcosg/

també en teniu un altre ambexemples:
http://html.rincondelvago.com/tipologia-textual_1.html

Sessió del 16-12-08 (grau superior)

Aquesta sessió hem tractat les frases fetes del llibre de l'Escola Balear d'Administració Pública (ebap) adaptat a nivell C

Us escric els més interessants:

De més verdes en maduren 21/09/2008
Qui dia passa, anys empeny 10/09/2008
De mica en mica s'omple la pica. 26/06/2008
Les paraules se les emporta el vent. 15/06/2008
No posis mai tots els ous en un mateix paner. 31/05/2008
Els testos s'assamblen a les olles 25/05/2008
O caixa o faixa 22/05/2008
Tal faràs, tal trobaràs 11/05/2008
Molta fressa i poca endreça 22/04/2008
A sants i minyons no els prometis si no els dons. 12/04/2008
Qui l'encerta l'endevina 07/04/2008
Aviat és dit 25/03/2008
Menjar poc i païr bé 03/03/2008
Cada terra fa sa guerra 12/02/2008
Qui juga amb foc es crema 16/01/2008
La roba bruta s'ha de rentar a casa 07/01/2008
De nit tots els gats són negres. 02/12/2007
Pel fruit es coneixen els arbres 11/11/2007
Els estalvis es mengen les estovalles. 04/11/2007
D'on n'hi ha, no en pot rajar. 30/09/2007
Uns tenen la fama i altres carden la llana. 17/09/2007
Cal saber nedar i guardar la roba. 06/09/2007
L'ocasió fa ell ladre 14/06/2007
Temps al temps 24/05/2007
Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit. 26/04/2007
Feta la llei, feta la trampa 05/04/2007
De bones intencions, l'infern n'és ple 22/03/2007
Qui no tingui cap, que tingui cames 12/03/2007
Roda el món i torna al Born 26/02/2007
Pagant, Sant Pere canta 15/02/2007
El dimoni és més savi per vell que per dimoni 01/02/2007
Mai no plou a gust de tothom 17/01/2007

Barbarisme (classe del 12-12-08)

Un barbarisme és una expressió, paraula o construcció que no es considera assimilada a la llengua pròpia; es considera un empobriment de la llengua a què s'importa.

El terme ve de bàrbar (en el sentit etimològic d'estranger) i té una connotació negativa. Per això els estudiosos han proposat el terme interferència lingüística com a substitut, tot i que la interferència es pot referir a tots els nivells de la llengua, és a dir, fonètica, morfosintaxi o lèxic, mentre que el barbarisme acostuma a estar centrat només en el lèxic.

El barbarisme es produeix quan un parlant usa incorrectament una expressió o estructura d'una altra llengua (si el que es pretén és produir determinats efectes estilístics o citar textualment, per exemple, es parla de canvi de codi. Els barbarismes són molt comuns en comunitats bilingües o en el procés d'aprenentatge d'un segon idioma i, en alguns casos, poden arribar a substituïr els termes genuïns.

Cal tenir en compte que alguns barbarismes han acabat sent acceptats i integrats com a part del lèxic de la llengua d'arribada; en aquest cas ja no se'n pot parlar de barbarismes sinó de manlleus o d'estrangerismes. Aquest és el cas de molts neologismes, la majoria d'ells provinents de l'anglès (anglicismes) o el francès (gal·licismes).

El divendres ens vam centrar en solventar els exercicis de barbarismes següents:

http://cursvalencia.googlepages.com/Barbarismes-01.doc

http://cursvalencia.googlepages.com/Barbarismes-02.doc

convé fer els exercicis sense mirar les solucions i després corregir-les amb el solucionari

Proveu a fer aquest examen

al final del document teniu l'examen de maig de la convocatòria del 2008, poseu les respostes al lloc del comentari

Quan posem la -ss-

Posem SS:
-Entre vocals: TASSA/ POLISSÓ/ PASSAR/ ROSSA
-En els mots amb els sufixos –ASSA/ -ISSA/ ÍSSIM/ -USSA: BARCASSA/ GENTUSSA
-En els femenins formats amb el sufix -ESSA: BARONESSA/ ABADESSA/ JUTGESSA…
-A les paraules acabades en –GRESSOR/ -PRESSOR/ -MISSOR i derivats: REPRESSOR/ COMISSIÓ/ TRANSGRESSOR…
-Excepcionalment, en uns quants plurals com: QUALSSEVOL/ QUALSSEVULLA
-En unes quantes paraules compostes iniciades per TRANS i seguides per un element que comenci per S: TRANSSIBERIÀ/ TRANSSEXUAL/ TRANSSUBSTANCIAL…

*Hi ha noms acabats en –S que la dupliquen quan en fem el plural:

ACCÉS/ACCESSOS ANÍS/ANISSOS ARRÒS/ARROSSOS
BARNÚS/BARNUSSOS FRACÀS/FRACASSOS NAS/NASSOS
PASTÍS/PASTISSOS TROS/TROSSOS…

* Però n’hi ha d’altres que NO la dupliquen:

ABÚS/ABUSOS CAS/CASOS DOS/DOSOS
ESPÒS/ESPOSOS FRANCÈS/FRANCESOS GIMNÀS/GIMNASOS
NUS/NUSOS PAGÈS/PAGESOS PAÍS/PAÏSOS
PERMÍS/PERMISOS…

Un nombre considerable dels acabats en -s precedida de vocal:

- bordegàs, bordegassos; i cabàs, canemàs, capatàs, cartipàs,
compàs, desguàs, domàs, embaràs, escarràs, fenàs, fracàs, matalàs,
nas, padellàs, pas (amb repàs i traspàs), pebràs, sedàs, tiràs...
- accés, accessos (amb abscés, excés, recés, retrocés, succés); i
alguavés, bres, congrés, interès, progrés, revés, través, xerès...
- anís, anissos, i abís, canyís, passadís, pastís, pedrís, rís,
tapís, vernís, xassís...
- arròs, arrossos; i cos, mos, os, terròs, tros, calabós, colós,
cós, endós, esbós, gos, ós...
- arcabús, arcabussos; i banús, barnús, bus (cast. «buzo), carnús,
cuscús, embús, engargús, escadús, gamarús, gaús, pallús, talús,
tramús...

Feu un resum de 30 paraules d'aquest article

El multimilionari Abramóvitx regala a la seva nòvia una parcel·la de 40 hectàrees a la Lluna

Moscou.- El multimilionari rus Roman Abramóvitx ha regalat a la seva nòvia, l'exmodel Daixa Zhúkova, una parcel·la de 100 acres --prop de 40 hectàrees-- a la Lluna, ha informat avui el diari digital Newsru.com.

El terreny, situat a l'hemisferi sud del satèl·lit, es pot veure perfectament des de la Terra amb un telescopi no gaire potent, de manera que la seva mestressa podrà controlar quan vulgui l'estat de les seves propietats.

Zhúkova, de 27 anys, podrà portar a terme amb aquesta parcel·la lunar les mateixes operacions com si fos una de la Terra, és a dir, vendre-la, deixar-la en herència o regalar-la.

Inversions subjectes a lleis internacionals

Les inversions a la Lluna estan subjectes a la legislació internacional i, segons la companyia que s'encarrega d'organitzar-les, únicament es requereix garantir el suport econòmic per a la regulació de les activitats en aquest satèl·lit.

L'Space Settlement Institute --Institut de Colonització de l'Espai-- assenyala que el Tractat sobre l'Espai Ultraterrestre del 1966 no prohibeix a inversors privats adquirir propietats en altres planetes i els seus satèl·lits naturals.

Una de les organitzacions més conegudes que representa els interessos dels inversors al cosmos és la companyia Lunar International, que ven parcel·les a la superfície lunar i inverteix els diners obtinguts a finançar investigacions a la Lluna.

La tortura dels verbs

Aqui teniu un link on us conjuguen tots els verbs en català i en altres idiomes

http://www.verbix.com/webverbix/

Aquí els teniu conjugats amb els perifràstics.

http://www.verbscatalans.com/


Au, a conjugar verbs!

Teoria dels pronoms febles

Aqui teniu unes pàgines on estan els pronoms febles explicats

http://ebap.caib.es/capsa/capsa_b/mo9.htm

http://www.uoc.edu/serveilinguistic/criteris/gramatica/pronoms.html

ESPA semipresencial

Aquí teniu exercicis per practicar un poc més... recordeu, la pràctica fa el mestre

http://www3.uji.es/~sifre/llengua1/l1exercicis/particio_ortogr.html

Connectors oracionals

Ací teniu una bona explicació de com fer servir els connectors oracionals
http://www.gencat.net/justicia/doc/doc_29871887_1.pdf