LES PREPOSICIONS

Són mots invariables que serveixen de nexe subordinant entre paraules. És remarcable el paper d’enllaç que fan entre el complement verbal y el verb. Les principals preposicions en català són les següents: PREPOSICIONS ÀTONES: a, amb, de, en, per PREPOSICIONS TÒNIQUES: cap, contra, des, durant, entre, envers, fins, llevat, malgrat, mitjançant, pro, segons, sense, sobre, sota, ultra, vers PREPOSICIONS COMPOSTES (dos preposicions que juntes fan la funció d'una preposició): per a, fins a, cap a, contra de, sobre de, sota de, des de CONTRACCIONS: al, als, del, dels, pel, pels LOCUCIONS PREPOSITIVES (grups de mots que, junts, fan la funció d’una preposició): a causa de, a excepció de, a força de, al costat de, amb vista a, en esguard de, en comptes de, a desgrat de, a favor de, a partir de, al llarg de, d’acord amb, en lloc de, en virtut de, a despit de, a fi de, a través de, al peu de, de por de, en contra de, per culpa de, no obstant LOCUCIONS ADVERBIALS: arran de, davant de, lluny de, fora de, abans de, després de, enfora de, enfront de, enmig de, entorn de, prop de, dalt de, damunt de, dessota de, dins de, dintre de Algunes locucions prepositives Ÿ a causa de: l’hem d’utilitzar per substituir l’expressió degut a, considerada un castellanisme. A causa de la pluja, no vam sortir de casa Ÿ en comptes de / en lloc de : indiquen substitució. Va venir el seu germà en comptes del meu Ÿ a l’abast de : locució que ha de ser utilitzada enlloc de la castellanitzant a l’alcanç de, que és inadmissible. Ho tenien tot a l’abast de la mà Ÿ no obstant : pel fet que sempre és una locució prepositiva, ha de dur algun complement o altre.No obstant això, no vindrem avui Ÿ a excepció de : Pot ser substituïda per les locucions o mots salvant (de), tret (de), excepte, llevat (de), fora de. Ÿ arran de : és la locució que cal emprar tant indicant una circumstància de lloc com una d’espai figurat. És inadmissible la locució arrel de, que és traducció literal del castellà. Arran d’aquell fet, quedaren renyits per sempre més.         Per què s'en diuen àtones? Perquè no tenen accent i  en la pronunciació sempre apareixen lligats a una de les paraules adjacents (aquest tipus de paraules també s'anomenen clítics)               com per exemple:  pa amb oli                                 sortir de casa                                 anar al cinema                                 anar en conill                                  anar per casa Font: http://www.odontocat.com/catala/preposicions.htm i wikipèdia