Aqui teniu una selecció de textos breus. Pitgeu damunt el link i tindreu una explicació de com es fan:
Notes breus
Carta personal i carta formal
Carta administrativa i comercial
certificat, acta, instància
notícies, cròniques....
textos instructius, predictius, argumentatius i explicatius
solicitud i currículum
martes, mayo 19, 2009
miércoles, marzo 25, 2009
Comenteu la tipologia textual d'aquest article
La crisi com a oportunitat
Valentí Valenciano | 25/03/2009 |
La paraula "crisi" està de moda. I hi està tant que, fins i tot, en lloc del seu ús provocar un cert temor, serveix com a reclam publicitari. Si algun entès en la matèria realitzàs una anàlisi psicològica sobre la situació actual –social, econòmica i política de les illes; tot plegat– potser ens donaria alguna pista i tal vegada ens recomanaria que parlar de la malaltia també pot ser útil per curar-la. Idò, parlem de la crisi política. Com a qüestió prèvia, s’hauria de començar dient que la part judicial no interessa: tan sols té cura estrictament del passat. I nosaltres volem construir el futur. Per això són encertades les declaracions de Rosa Alberdi –ara factòtum socialista– quan analitza els fets d’aquesta darrera setmana i diu que un dels problemes de Miquel Nadal és que "el persegueix el seu passat". Si se’m permet, podríem universalitzar un pèl més aquesta asseveració: a tothom el persegueix el seu passat. M’explicaré.
És cert allò que diu el Batle de Campos, del preu –no sabem fins a quin punt tan elevat– de mantenir una sèrie de quilòmetres de costa usats durant l’estiu per milers de persones; territori el qual, en ser un espai protegit, no es pot explotar econòmicament com es fa a d’altres zones turístiques. De la mateixa forma, també és cert que hi ha d’altres municipis com Campos, a l’illa de Mallorca, que es troben amb el mateix problema –o d’altres de semblants– i que, si no se’ls té en compte, es crearà un greuge comparatiu. Cercar una solució puntual per a Campos –perquè ara ha donat la casualitat conjuntural que a aquest municipi se’l sent més fort–, no és resoldre el problema. Així que, si no es cerca una solució per a tots, la conclusió dels ciutadans podria ser que allò que funciona és l’amenaça, en lloc del raciocini. Malaltís favor a la democràcia i a la governabilitat; i causa del desencís de prou gent. En segon lloc, hem d’afegir que això no és un problema nou, d’avui, sinó que ve de fa, ja, més de vint anys.
És a dir, el nostre passat també ens persegueix. En una situació de crisi econòmica, allò que demanda la població és donar suport a l’activitat econòmica, a més de la social, de forma que el poder públic –malgrat l’opinió contrària i decimonònica dels liberals– també ha de promocionar l’activitat. Si el poder públic no té iniciatives innovadores, és lògic que a algú se li ocorri la solució de sempre: depredar territori a canvi d’activitat econòmica. Amb aquest argument hem vist créixer prou urbanitzacions. És la fórmula que gairebé la dreta ha practicat fins avui. Per això, aquells que opinen que hem d’anar canviant de model econòmic envers un altre de més sostenible, ara compten amb una oportunitat excel·lent. Es tracta de començar a caminar sense por.
Valentí Valenciano | 25/03/2009 |
La paraula "crisi" està de moda. I hi està tant que, fins i tot, en lloc del seu ús provocar un cert temor, serveix com a reclam publicitari. Si algun entès en la matèria realitzàs una anàlisi psicològica sobre la situació actual –social, econòmica i política de les illes; tot plegat– potser ens donaria alguna pista i tal vegada ens recomanaria que parlar de la malaltia també pot ser útil per curar-la. Idò, parlem de la crisi política. Com a qüestió prèvia, s’hauria de començar dient que la part judicial no interessa: tan sols té cura estrictament del passat. I nosaltres volem construir el futur. Per això són encertades les declaracions de Rosa Alberdi –ara factòtum socialista– quan analitza els fets d’aquesta darrera setmana i diu que un dels problemes de Miquel Nadal és que "el persegueix el seu passat". Si se’m permet, podríem universalitzar un pèl més aquesta asseveració: a tothom el persegueix el seu passat. M’explicaré.
És cert allò que diu el Batle de Campos, del preu –no sabem fins a quin punt tan elevat– de mantenir una sèrie de quilòmetres de costa usats durant l’estiu per milers de persones; territori el qual, en ser un espai protegit, no es pot explotar econòmicament com es fa a d’altres zones turístiques. De la mateixa forma, també és cert que hi ha d’altres municipis com Campos, a l’illa de Mallorca, que es troben amb el mateix problema –o d’altres de semblants– i que, si no se’ls té en compte, es crearà un greuge comparatiu. Cercar una solució puntual per a Campos –perquè ara ha donat la casualitat conjuntural que a aquest municipi se’l sent més fort–, no és resoldre el problema. Així que, si no es cerca una solució per a tots, la conclusió dels ciutadans podria ser que allò que funciona és l’amenaça, en lloc del raciocini. Malaltís favor a la democràcia i a la governabilitat; i causa del desencís de prou gent. En segon lloc, hem d’afegir que això no és un problema nou, d’avui, sinó que ve de fa, ja, més de vint anys.
És a dir, el nostre passat també ens persegueix. En una situació de crisi econòmica, allò que demanda la població és donar suport a l’activitat econòmica, a més de la social, de forma que el poder públic –malgrat l’opinió contrària i decimonònica dels liberals– també ha de promocionar l’activitat. Si el poder públic no té iniciatives innovadores, és lògic que a algú se li ocorri la solució de sempre: depredar territori a canvi d’activitat econòmica. Amb aquest argument hem vist créixer prou urbanitzacions. És la fórmula que gairebé la dreta ha practicat fins avui. Per això, aquells que opinen que hem d’anar canviant de model econòmic envers un altre de més sostenible, ara compten amb una oportunitat excel·lent. Es tracta de començar a caminar sense por.
martes, marzo 17, 2009
Teoria de la dièresi
La dièresi són dos puntets (¨) que només es poden posar sobre les vocals I/U. Hi ha dues situacions que requereixen l’ús de la dièresi:
1) Quan volem indicar que hem de pronunciarla U dels grups QUE/QUI/GUE/GUI (però NO als grups GUA/GUO/QUA/QUO): LINGÜÍSTIC, FREQÜÈNCIA, PINGÜÍ, CONSEQÜÈNCIA
Però: PASQUA, QUADERN, AIGUA, EGUA
2) Quanla I o la U no ha de formar diftong amb la vocal que està en contacte: HEROÏNA, DIÜRN, SUÏSSA, PRODUÏA, LLUÏSA
Però: HEROI, DIA, SUÍS, PRODUIR, LLUÍS
Recordem la “normativa de l’estalvi de la dièresi” que ens permet haver de posar només les dièresis indispensables i que són les següents:
1) Les paraules que s’hagin d’accentuar segons la normativa. Per exemple VEÍ, PAÍS, SUÍS, PRODUÍEM, etc. Aquest accent ja indica la ruptura del diftong.
2) Les paraules que comencen en vocal I/U i van precedides d’un dels prefixos clàssics ANTI-, AUTO-, CO-, CONTRA-, RE-, SEMI-, etc: REUNIÓ, SEMIINCONSCIENT, CONTRAINFORMACIÓ, ANTIINFLAMATORI, AUTOINDUCCIÓ, etc.
3) Les paraules que acaben en un dels sufixos -ISME, -ISTA: EGOISME, ALTRUISTA, etc. (però no el mot "PROÏSME", que sí ha de dur dièresi perquè en realitat, aquí "-isme" no és tracta d’un sufix).
4) Les formes dels infinitius, gerundis, futurs i condicionals d’alguns verbs de la 3a conjugació: CONDUIR, REDUINT, INDUIRÉ, PRODUIRÍEM, etc.
1) Quan volem indicar que hem de pronunciar
Però: PASQUA, QUADERN, AIGUA, EGUA
2) Quan
Però: HEROI, DIA, SUÍS, PRODUIR, LLUÍS
Recordem la “normativa de l’estalvi de la dièresi” que ens permet haver de posar només les dièresis indispensables i que són les següents:
1) Les paraules que s’hagin d’accentuar segons la normativa. Per exemple VEÍ, PAÍS, SUÍS, PRODUÍEM, etc. Aquest accent ja indica la ruptura del diftong.
2) Les paraules que comencen en vocal I/U i van precedides d’un dels prefixos clàssics ANTI-, AUTO-, CO-, CONTRA-, RE-, SEMI-, etc: REUNIÓ, SEMIINCONSCIENT, CONTRAINFORMACIÓ, ANTIINFLAMATORI, AUTOINDUCCIÓ, etc.
3) Les paraules que acaben en un dels sufixos -ISME, -ISTA: EGOISME, ALTRUISTA, etc. (però no el mot "PROÏSME", que sí ha de dur dièresi perquè en realitat, aquí "-isme" no és tracta d’un sufix).
4) Les formes dels infinitius, gerundis, futurs i condicionals d’alguns verbs de la 3a conjugació: CONDUIR, REDUINT, INDUIRÉ, PRODUIRÍEM, etc.
martes, marzo 10, 2009
aula virtual
Aula d’informàtica:
Exercicis per fer :
- conjugar 5 verbs a la següent pàgina http://www.grec.net/home/cel/didac/bal/2eso/familia/f2eso.htm
- fer cinc exercicis de la següent pàgina http://www.grec.net/home/cel/didac/bal/2eso/paraula/f2eso.htm
- emplenar els buits de 5 exercicis de la següent pàgina http://www.grec.net/home/cel/didac/bal/2eso/senyor/f2eso.htm
- emplenar les següents oracions de 5 exercicis de la pàgina http://www.grec.net/home/cel/didac/bal/2eso/unadedos/f2eso.htm
Com saber l’ús de per i per a consulteu la següent pàgina
http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/per_a/index.htm
com fer resums
jueves, febrero 12, 2009
Poseu els accents que falten (la primera resposta té premi)
Hi ha 31 accents, per encertar la resposta heu de dir les paraules accentuades i quantes vegades apareixen
martes, enero 27, 2009
Qui es sap totes les abreviacions?
Anem amesurar el vostre bagatge cultural. Aquí teniu deu abreviacions, a veure si les sabeu totes:
ONU
BOE
CIF
IAE
INSS
IMSERSO
LOGSE
NU
PIB
TSJ
La resposta la trobaràs al següent link:
http://www.gencat.cat/justicia/llengjur/teoria/tema105.html
Caramel de fresa per a qui l'encerti
ONU
BOE
CIF
IAE
INSS
IMSERSO
LOGSE
NU
PIB
TSJ
La resposta la trobaràs al següent link:
http://www.gencat.cat/justicia/llengjur/teoria/tema105.html
Caramel de fresa per a qui l'encerti
domingo, enero 25, 2009
tipologia texual
Ja us he donat la vara amb la tipologia textual, així i tot us posaré la font d'on he tret aquests resums
Aquí teniu el link: (heu d'anar a 1r de batxiller)
http://perso.wanadoo.es/dcosg/
també en teniu un altre ambexemples:
http://html.rincondelvago.com/tipologia-textual_1.html
Aquí teniu el link: (heu d'anar a 1r de batxiller)
http://perso.wanadoo.es/dcosg/
també en teniu un altre ambexemples:
http://html.rincondelvago.com/tipologia-textual_1.html
Suscribirse a:
Entradas (Atom)