martes, marzo 17, 2009

Teoria de la dièresi

-->
La dièresi són dos puntets (¨) que només es poden posar sobre les vocals I/U. Hi ha dues situacions que requereixen l’ús de la dièresi:

1) Quan volem indicar que hem de pronunciar la U dels grups QUE/QUI/GUE/GUI (però NO als grups GUA/GUO/QUA/QUO): LINGÜÍSTIC, FREQÜÈNCIA, PINGÜÍ, CONSEQÜÈNCIA
Però: PASQUA, QUADERN, AIGUA, EGUA

2) Quan la I o la U no ha de formar diftong amb la vocal que està en contacte: HEROÏNA, DIÜRN, SUÏSSA, PRODUÏA, LLUÏSA
Però: HEROI, DIA, SUÍS, PRODUIR, LLUÍS

Recordem la “normativa de l’estalvi de la dièresi” que ens permet haver de posar només les dièresis indispensables i que són les següents:

1) Les paraules que s’hagin d’accentuar segons la normativa. Per exemple VEÍ, PAÍS, SUÍS, PRODUÍEM, etc. Aquest accent ja indica la ruptura del diftong.

2) Les paraules que comencen en vocal I/U i van precedides d’un dels prefixos clàssics ANTI-, AUTO-, CO-, CONTRA-, RE-, SEMI-, etc: REUNIÓ, SEMIINCONSCIENT, CONTRAINFORMACIÓ, ANTIINFLAMATORI, AUTOINDUCCIÓ, etc.

3) Les paraules que acaben en un dels sufixos -ISME, -ISTA: EGOISME, ALTRUISTA, etc. (però no el mot "PROÏSME", que sí ha de dur dièresi perquè en realitat, aquí "-isme" no és tracta d’un sufix).

4) Les formes dels infinitius, gerundis, futurs i condicionals d’alguns verbs de la 3a conjugació: CONDUIR, REDUINT, INDUIRÉ, PRODUIRÍEM, etc.

1 comentario: